Els Octaus de la Champions: El duel Itália – Anglaterra:

Els sorteus de les grans competicions de vegades tenen casualitats imprevistes, determinades per l’atzar o bé per una estranya predestinació. El cas es que el sorteig de la Champions del desembre va determinar uns octaus de final ben curiosos: Manchester vs Inter de Milà, Chelsea vs Juventus i Arsenal vs Roma. Un enfrontament en tota regla entre les dues millors competicions lliguistes del món. el Calcio Italià contra la Premier anglesa. Els resultats van ser terribles pel Calcio ja que els seus tres equips van caure elminats a la Champions i espectaculars pel futbol anglès que demostra estar en un molt bon moment de forma.

En el Manchester United vs Inter el Manchester va sortir en tromba per la classificació al partit d’anada celebrat a territori anglès, però els del Manchester es van topar amb l’habitual rocositat defensiva dels italians i l’eliminatòria va quedar oberta amb un 0 – 0. A la tornada els anglesos van dominar clarament sobre l’Inter i van aconseguir passar a quarts amb un 0 – 2.

Les coses van ser una mica més mogudes en el Chelsea – Juventus. A l’anada el Chelsea va guanyar amb un solitari 1-0 que ni molt menys decidia l’eliminatòria, però el partit de la tornada va ser molt emocionant. Els italians van començar guanyant amb un 1-0 marcat per Iaquinta, però ben aviat els anglesos van igualar amb gol d’Essen i a partir d’aqui la Juve es va quedar amb inferioritat numèrica després de l’expulsió de Chielini. Finalment va haver-hi un empat (2-2) però el Chelsea es va classificar gràcies a la renda assolida durant l’anada.

Sense Cesc Fábregas i Adebayor a l’Arsenal se li presentava complicada l’eliminatòria, però tot i així va guanyar a Londres per 1 – 0. A la tornada va guanyar la Roma pel mateix resultat que el de l’anada. Amb un 1-1 l’eliminatòria quedava empatada i calia tirar penals... Almunia va parar el penal de Vucinic i aquest fatal error de la Roma li va donar l’eliminatòria a l'Arsenal.Al final els octaus de la Champions es van saldar amb un 3-0 a favor dels anglesos, però no va ser fàcil, als tres equips els va costar molt superar als italians que en cap moment es van donar per vençuts.

Éric Cantona: la leyenda francesa de la Premier:

Uno de los jugadores más legendarios de la Premier League es sin duda alguna el francés Eric Cantona. Nacido en París en 1966 pronto se trasladó con sus padres a Marsella. Sus primeros pasos futbolísticos se dieron en el equipo juvenil del Auxerre desde dónde dio el salto al primer equipo del club francés, debutando el 5 de noviembre de 1983 con victoria frente al Nantes, equipo al que el Auxerre le endosó una goleada (4-0).

Los inicios no fueron fáciles para Cantona. En 1984 tuvo que hacer un breve paréntesis a su trayectoria futbolística para hacer el servicio militar. Cuando volvió de la mili le cedieron a un club de la segunda división francesa y no volvió al Auxerre hasta 1986. Su genio futbolístico aun no había salido a la luz, pero lo que sí se conocía era su indisciplina. Ese carácter difícil del que tanto ha hecho gala Cantona le llevó en 1987 a propinar un puñetazo a su compañero de equipo Bruno Martini y a una suspensión de tres partidos sin jugar tras hacer una peligrosa entrada a un jugador del Nantes.

Pero Cantona no solo era conflictivo: también era un buen jugador. Por ello en 1988 fue seleccionado para participar en la selección sub 21 francesa que ganó la Eurocopa sub 21. Ese mismo año fue traspasado al Olimpique de Marsella por una cifra récord de 21 millones de francos. Allá dio nuevas muestras de indisciplina, una indisciplina que le trajo más de un disgusto: un mes sin jugar en el Olimpique por quitarse la camiseta tras ser sustituido y un mes sin jugar en la selección francesa tras insultar al seleccionados nacional en televisión.

Cantona fue de un lado a otro sin encontrar un club en el que echar raíces. En 1990 estuvo en el Girondins de Burdeos y en 1991 llegó a Montpellier donde de nuevo protagonizó una pelea con un compañero de equipo que le estuvo a punto de costar la expulsión del club: al final sólo fue sancionado por diez días. Pero ese mismo año fue repescado por el Olympique y tras ayudar al equipo marsellense a ganar la liga fue traspasado al Nantes porque Bernard Tapie, presidente del Olympique, no lo aguantaba más.

En 1992 llegó a Inglaterra dónde jugo media temporada en el Leeds United, hasta que finalmente fue fichado por el Manchester que pagó 1,2 millones de libras por su fichaje. Su debut oficial con el club inglés tuvo lugar el 26 de noviembre de 1992 en un partido contra el Benfica: pasó sin pena ni gloria... Pero inexplicablemente el rendimiento de un equipo lastrado por las lesiones de varias de sus figura empezó a mejorar tras la llegada de Cantona, que no solo marcó goles sino que incluso prestó muchas asistencias de gol. En 1993 fue nombrado jugador revelación del año por la Premier League. ¡Quien se lo iba a decir a un jugador que dos años antes estuvo a punto de retirarse!

Pero su indisciplina siguió en la Premier hasta el punto de batir récords: entre 1993 y 1994 fue expulsado cuatro veces, dos de ellas en dos partidos consecutivos. En la temporada 1994-95 el Manchester lo sancionó con cuatro partidos sin jugar tras dar una patada a un espectador que le había insultado previamente. Pero el Manchester se resentía cuando él no estaba y las expectativas del club cambiaban cuando el volvía. En 1996 fue nombrado capitán del club y el 11 de mayo de 1997 jugó su último partido contra el West Ham.

Cantona ha hecho más cosas a lo largo de su vida, pero eso es otra historia. El caso es que un jugador lastrado por su indisciplina, que no cuajó en su Francia natal y que estuvo al borde de una prematura retirada logró en tan solo cinco años dar un giro espectacular a su carrera, hasta convertirse en una leyenda de la Premier y dar al Manchester nada más ni nada menos que cuatro ligas consecutivas. Además en 1996 la FIFA lo premió con el Balón de Oro. ¡Quién lo iba a decir!

Hi ha Premier?

Després d'un excel·lent partit de Fernando Torres, el Liverpool ha trencat el malefici de Benítez a Old Trafford i ha passat per sobre del manchester United, del que ja només el separen 4 punts a falta del partit endarrerit amb el Blackburn Rovers dels red devils.

L'United s'ha avançat al marcador amb un gol de Ronaldo de penal fet a Park en ple domini del Liverpool. Els reds no s'han intimidat i han seguit apretant, valents, fins que una errada de Vidic, excepcional durant tota la temporada però caòtic avui, ha deixat sòl Torres davant Van der Sar per empatar el partit. Amb l'1 a 1 al marcador el Manchester només trobava en atac un Rooney molt agressiu que queia a la banda amb molt d'encert davant un Carragher desubical al lateral, posició que ha deixat de dominar. Ronaldo, per la seva banda, s'ha vist secar per Fabio Aurelio i les constants ajudes que havia preparat Benítez, amb un gran Lucas Leiva, substitut avui del lesionat Xabi Alonso.


Just abans del descans Torres ha tornat a aparèixer per habilitar Gerrard a l'espai. Evra ha arribat tard davant la potència del capità red i ha provocat el segon penal del partit, transformat pel mateix Gerrard. Amb la represa el Liverpool ha seguit madurant el partit i Ferguson, desesperat per la inoperància dels seus davanters ha fet un triple canvi: Anderson, Park i Carrick, que no ha aparegut, han deixat lloc a Berbatov, Scholes i Giggs. El Manchester passava a jugar amb quatre defenses, un migcampista i cinc davanters.

Només un minut després, en una pilota llarga, Vidic ha tornat a fallar cometent falta a Gerrard, que marxava sòl. L'àrbitre l'ha expulsat i Fabio aurelio ha transformat la falta de forma brillant. 1 - 3 i l'United amb un home menys, cinc davanters i ni un canvi per fer. amb tot, l'equip no s'ha rendit fins que, en un servei de porteria, Ferdinand no ha atacat la pilotada de Reina, el lateral Dossena s'ha avançat i marcant amb una vaselina preciosa per sobre Van der Sar.

Enllaços:

Els cins gols del partit, cortesia de Rojadirecta.

La prèvia de Marcos López, especialista de la Premier, al seu blog de TVE. Explica molt bé els orígens de la rivalitat entre els dos equips més forts del futbol anglès.

Fotografia: www.sport.es

Tercer títol per al Manchester

La Community Shield, el Mundial de clubs i, ara, la Carling. El Manchester suma el tercer trofeu de la temporada amb diversos suplents al camp i demostra que la seva plantilla no aguanta comparació amb cap altra al món.

Ahir va sortir davant del Tottenham amb Foster, el porter reserva, que va fer un gran partit, O´Shea, Evans, Ferdinand, Evra, Scholes, Gibson (un jove que no va desentonar gent), Ronaldo, Nani, Tévez y Wellbeck (un altre nano que va tenir les seves oportunitats al costat dels grans.

A la banqueta o a la grada hi havia altres 11 jugadors que podrien haver jugar una altra final simultànea amb probabilitats d'èxit: Van der Sar, Rafael Da Silva, Gary Neville, Vidic, Fabio Da Silva, Carrick, Anderson, Park, Fletcher, Rooney i Berbatov.

En 120 minuts de final (temps reglamentari més pròrroga) no es van marcar gols tot i que Lennon va destrossar Evra des de l'extrem dret i Modric va governar bé els contraatacs spurs i el Manchester va confirmar que, tot i uns inicis de temporada dubitatius, el gegant ja s'ha despertat (el Liverpool va tornar a punxar perdent a casa el Boro) i Europa sencera es pregunta qui aturarà aquest fenòmen d'equip.

Classificació de la Premier, jornada 27 (Manchester United amb dos partits menys)

La previa dels octaus: dimecres

Chelsea - Juventus

Si ahir l'Arsenal - Roma era el partit dels romàntics caiguts, potser el partit de Londres d'avui ha de ser el dels rudes obrers. Arriben els dos equips més animats i recuperant alguns jugadors que van estar de baixa recentment. Ranieri, entrenador bianconero, torna a Stamford Bridge cinc anys després que fos el primer entrenador de l'era Abramovitx, i ho fa amb un bloc sòlid que ja va sorprendre el real Madrid al Bernabeu. El retorn de Buffon, un dels porters més determinats del món, oferirà més seguretat a la defensa i regalarà un duel amb Cech entre dos dels millors porters del món actualmet. A la defensa, Chielini, la darrera gran aparició a Itàlia, se les veurà amb un Anelka que ha recuperat el gol i un Drogba que acostuma a fer grans partits a la Champions.

Al mig del camp el Chelsea reuneix força, talent i experiència amb Deco, Mikel, Lampard enfront de Poulsen, Tiago (un altre ex de la Juve) i Sissoko. La sorpresa de la Juve podrà estar en el jove mitjapunta Giovinco, que segurament tindrà minuts si el partit arriba igualat al final. Els duvtes de Ranieri estan al davant, on se li multimpliquen les opcions: Del Piero sempre apareix en les grans ocaions, Iaquinta pot trencar per velocitat a l'esquena de Terry, Amauri ofereix potència i està en ratxa i Trezeguet marca sempre.

Reial Madrid - Liverpool

El duel entre els millors palmarès del campionat (9 contra 5, el Milan en té 7 però està a la UEFA) té el morbo de la visita de Torres al Bernabeu. Benítez i Ramos són grans estrategues en aquest tipus d'eliminatòries i tot fa preveure un partit amb gran riquesa tàctica. El Liverpool podrà alinear el seu trident del mig del camp, amb Mascherano escombrant, Alonso ordenant i Gerrard percutint a la mitjapunta mentre que el Madrid també presentarà l'equip de gala.

Els dubtes entre els reds apareixen a la defensa, ja que un dels seus millors centrals, Agger, no pot jugar, lesionat, i Robben actua al seu flanc esquerre, el més dèbil defensivament, amb Fabio Aurelio i Dossena. La solució més probable és que Arbeloa, lateral dret, passi a tapar Robben, que també juga a cama canviada, com ja va fer Benítez per aturar Messi fa dos anys. La forma com Benítez solucioni el puzzle sense descuidar el centre de la defensa, per on circularan Higuaïn i Raúl, determinarà les opcions en atac del Madrid.

A l'altra banda del camp, la millor d'arma del Liverpool, Torres, s'haurà d'enfrontar a la velocitat de Pepe quan caigui pel seu costat, de manera que es probable que Ramos cerqui fer jugar el Niño a la dreta de l'atac red per aprofitar la lentitud de Cannavaro i Heinze.

La prèvia dels octaus de la Champions

La jornada de la Premier en la vigília dels octaus de la Champions ens deixa ampliada la diferència en el liderat amb l'empat del Liverpool contra el Manchester City i la victòria dels red devils, el debut amb victòria de Hiddink a la banqueta del Chelsea contra el Villa i un nou empat de l'Arsenal, que ja porta tres jornades sense marcar.

Amb la lliga gairebé en poder del Manchester, Anglaterra mira Europa per tornar a ser la potència dominant. Hi haurà triple enfrontament italo-anglès i el Liverpool i el Madrid reviuran un duel clàssic de la Champions que es decidirà a Anfield. Aquest és el primer article d'una sèrie de dos a mode de prèvia dels quatre enfrontaments amb equips anglesos implicats.

Els duels de dimarts:

Inter de Milà - Manchester

Partit igualat entre els líders de les lligues italiana i anglesa. L'Inter de Milà, dominant a Itàlia però insignificant a Europa des de fa anys, espera que l'arribada de Mourinho li retorni el prestigi perdut eliminant un Manchester sòlid que s'ha recuperat d'un inici de temporada irregular. A San Siro segurament veurem un partit dens on les defenses provaran d'inutilitzar les formidables armes dels rivals.

Així, el Manchester es posarà el tratge d'obrer que li va donar bons rèdits l'any passat i confiarà en que alguna de les seves bales doni en el blanc. L'Inter, d'altra banda, està més obligat a atacar per tenir un resultat favorable de cara a la tornada a Old Trafford, i és previsible que Mourinho repeteixi la davantera de les darreres jornades amb Adriano i Ibrahimovic per atacar una defensa que no comptarà amb Vidic, sancionat.

Inter: Julio Cesar; Maicon - Cordova - Chivu - Santon; Muntari - Cambiasso - Zannetti - Stankovic; Adriano - Ibrahimovic.

Manchester: Van der Sar; Brown (o Da Silva) - Ferdinand - Evans - Evra; Scholes - Carrick - Park - Rooney; Cristiano Ronaldo - Berbatov.

Arsenal - Roma

L'Emirates viurà aquesta nit el duel dels romàntics caiguts. Dos equips de capital, Londres i Roma, que porten anys apostant pel bon joc sense resultats especialment destacables i que enguany s'han despenjat de les classificacions nacionals. L'Arsenal presentarà un equip farcit de baixes ofensives (Rossiky, Eduardo, Walcott, Cesc i Adebayor, a més de l'inhabilitat Arshavin) que provarà de trencar l mala ratxa golejadora que arrossega darrerament. Enfront, una Roma que ataca de forma molt semblent, pegant sense ser-hi, on les posicions fixades no existeixen i l'aprofitament d'espais i la combinació són l'arma per sorprendre. La principal amenaça de la Roma vista l'irregularitat de Totti és la bona forma de Baptista. A la medular, Nasri tindrà el seu primer gran desafiament a Europa amb la presència de l'imperial De Rossi davant.


L'única baixa destacable a la Roma és la del lateral Cicinho, lesionat.

Arsenal: Almunia, Sagna - Touré - Gallas - Clichy; Song - Diaby - Nasri - Denilson; Van Persie - Bendtner

Roma: Doni; Motta - Juan - Mexès - Riise; Tonnetto - De Rossi - Aquilani - Taddei; Totti - Baptista

Matt Le Tissier

El geni gandul que mai va abandonar Southampton.

Que un jugador de de futbol mengés cada dia un plat d'hamburgueses amb patates fregides no era un fet excepcional a Anglaterra abans de l'arribada d'Arsène Wenger a l'Arsenal a mitjans dels anys 90. Fins aleshores no era extrany que els jugadors s'atipessin de mongetes dues hores abans d'un partit o s'obrissin llaunes de cervesa al vestuari durant el temps de descans.

El que no era habitual fa una dècada o fa dues, com ara, era que els grans jugadors estiguessin als equips pobres. El significat dels colors, sobretot als modestos, perdia valor enfront els diners, i la fidelitat a un equip s'esfumava quan a l'altre plat de la balança s'hi col·locava la possibilitat d'optar per títols o afegir un zero a la dreta del salari. Matt Le Tissier va ser un jugador de futbol a finals dels vuitanta i principis dels noranta. Com és normal, menjava un plat d'hamburgueses amb patates cada dia, perdia la forma contínuament i repetia contínuament que no li preocupava el seu estat físic. També va ser un dels millors jugadors del seu temps, però pocs el coneixen fora de les Illes, ja que va passar-se tota la seva carrera a les files del Southampton, el que seria equivalent al Valladolid d'Espanya.

Le Tissier va jugar més de 500 partits domèstics i va passar dels 200 gols, inclosos 49 de penal sobre 50 llançaments, un rècord. El dia que va fallar, extrany com era el personatge, va córrer a felicitar Mark Crossley, el porter del Forest, l'únic que li va aturar mai un penal. Algun d'aquests 200 gols han estat considerats obres d'art a Anglaterra però rarament van sortir d'allà per no anar firmades per les samarretes mítiques de l'època. Le Tissier, però, ha deixat per la història la típica jugada seva consistent a elevar la pilota per rematar-la a l'aire amb potència. Pocs més ho han repetit. Ningú amb la seva assiduïtat.

El nostre home, sobra dir-ho, va ser repetidament temptat pel Chelsea, el Milan i el Tottenham entre d'altres, però mai va voler contestar a les trucades. Ell era "le God" a la grada de The Dell del Southampton i no necessitava ser més gran del que era entre els seus.

Enllaços:

Gol de Le Tissier al Newcastle, amb control de taló, dos barrets als defenses i una definició que sorprèn tothom.

L'ascens d'O'Neill

La darrera jornada ens ha deixat una destitució, la del tècnic del Chelsea Felipe Scolari, i una notícia que venia mastegant-se de fa setmanes: l'Aston Villa és tercer i ara la feina serà dels dos gegants londinencs, l'Arsenal i el Chelsea, per derrocar un nou actor principal.

A la cursa pel liderat, mentrestant, el Manchester segueix abonat a la victòria mínima i sense reservar suplents va ser capaç de superar el mateix West Ham que fa una setmana havia aguantat l'empenta de l'Arsenal. L'italià Zola, que ha estat un dels millors jugadors de la Premier a la darrera dècada, ha muntat una defensa de ferro que li permetrà a l'equip guanyar posicions a la lliga però que va resultar insuficient contra una genialitat de Giggs.


La millora de l'Aston Villa es demostra en els sis jugadors que aporta l'equip a la llista de la selecció que demà dimecres s'enfronta a Espanya a Sevilla:

• El migcentre Gareth Barry, que aprofitarà l'absència de Gerrard, lesionat, i que previsiblement estarà acompanyat de Carrick (United) i Lampard (Chelsea) en una medular de força, classe i arribada.
• Luke Young, lateral que previsiblement començarà a la banqueta.
• James Milner, migcampista que debutaria amb els pross després de dotzenes de partits amb la sub-21.
• Ashley Young, un dels jugadors més en forma de la primera volta de la Premier, possiblement la millor arma que tindrà la selecció a Sevilla.
• Gabriel Agbonlahor, el davanter centre, que ha recuperat recentment l'olfacte golejador i que, amb les dades a la mà, hauria d'ocupar el 9 davant Espanya.
• Emile Heskey, el veterà i corpulent davanter, recuperat per als equips de nivell després d'uns anys de mediocritat.

Possiblement les baixes sorprenents siguin les absències de Carraguer, el central del Liverpool, i Lennon, l'extrem del Tottenham que, tot i no estar en la seva millor forma, segueix essent superior a l'atacant del West Ham Carlton Cole.

Tres grans canvis

Es tanca el mercat d'hivern a la Premier i trobem dues sorpreses i un desenllaç d'una història que ja durava massa.

Keane, el retorn del fill pròdig

Aquest estiu Keane abandonava el Tottenham per anar-se'n al Liverpool a canvi de 24 milions. L'irlandès arribava a l'equip de Benítez per donar-li descans a Torres, ja que en un sistema amb un únic punta no hi cabien els dos. El resultat ha estat exageradament decebedor: Robbie Keane estava cridat a aportar gols i treball i la realitat és que ha ofert escassos minuts i de poca qualitat. Així, pocs mesos després de desfer les maletes torna a White Hart Lane, on podria formar parella amb Pavylutxenko i comptarà amb la companyia de dues incorporacions més: l'altre gran fitxatge de l'equip i home més desitjat del mercat d'hivern, Wilson Palacios, i el veloç Jermaine Defoe, que també retorna a Londres després d'una temporada fora.


Així, Redknapp tindrà a la seva disposició una de les millors col·leccions de davanters del campionat a les que, segons els rumors, podria afegir-s'hi un altre 9 que sortiria d'aquests tres: Adriano, Crespo o Fred. Aquesta moviments confirmen el potencial econòmic de l'entitat, que ja va fer un gran dispendi l'estiu, i la voluntat de remuntar una primera volta lamentable. El problema és que Defoe i Keane venen a substituir l'actual parella de davanters formada per Bent i Pavylutxenko, que eren els dos jugadors que estaven funcionant millor a l'equip.

Quaresma, l'incògnita

Presentat com el gran fitxatge de l'Inter de Mourinho aquest mateix estiu, el portuguès Ricardo Quaresma ha fracassat i s'ha vist obligat a marxar-se cedir a un Chelsea igualment deprimit. Sobta que l'Inter, un equip encara viu en totes les competicions, deixi anar un dels jugadors de més prestigi a la seva actual plantilla sense treure'n un profit econòmic a qui pot ser un futur rival a la Champions. Quant al Chelsea, la incorporació de l'extrem pot servir de revulsiu una vegada que el mateix Scolari reconegués que la Premier ja era qüestió de dos referint-se al Liverpool i el Manchester després de la derrota enfront els primers.

Segurament Quaresma podrà refrescar les bandes ofensives dels blues, el que suposa acabar amb el debat sobre la compatibilitat entre Anelka i Drogba: jugarà un dels dos flanquejat per dos extrems (Malouda, Kalou o Quaresma). L'arribada del portuguès s'hauria vist precipitada per la greu lesió de Joe Cole i d'aquesta manera es dedueix que l'equip no s'el quedarà quan acabi la temporada a no ser que el seu rendiment fos extraordinari.

Més enllà de Quaresma, el que serà els millors fitxatges del Chelsea segurament són els jugadors que tornen de lesió: Drogba ha tornat d'hora i encara ha d'arrencar, mentre que el ghanès Michael Essien està en camí.

Arshavin, el culebrot

Cinc vegades van dir que estava fet i cinc vegades es va desmentir fins al punt que poques hores abans del tancament del plaç de fitxatges Andrei arshavin encara no era jugador de l'Arsenal. Finalment, els gunners han pagat 17 milions d'euros per finiquitar el que ha estat el major culebrot de l'hivern.Amb Arshavin la Premier guanya un dels millors jugadors de l'any passat i l'Arsenal un jugador desequilibrant, un geni de la combinació i la creació d'espais. Està per veure on col·locarà Wenger el geni rus, ja que és a la mitja punta on l'Arsenal està més ben nodrit, amb Nasri, Van Persie, Vela, Denilson i els lesionats Cesc i Rossicky. Els rumors apuntaven cap a la incorporació de Veloso i possiblement l'estat de l'equip demanda més un tap defensiu al mig del camp que un nou artista, però als Emirates no hi ha prou diners, entrenadors i aficionats ho saben i ara el que toca és esperar si l'espera ha valgut la pena i si Arshavin mereix tot el batibull que ha provocat.

La resta de fitxatges, aquí.

Els spurs a la final de la Carling Cup

Nit del 21 de gener de 2009. Burnley, Lancashire.

Burnley FC 3 - 2 Tottenham Hotspur

El miracle va estar a punt de produir-se quan a tres minuts del final de la pròrroga el Tottenham, a peus de Pavlyuchenko, va guanyar-se el passi a Wembley, la gran final. Després de l'anada on els spurs s'imposaren per 4-1, tot apuntava que els londinencs serien els següents a caure a mans del Burnely FC militant de la Football League Championship.

Després d'una èpica actuació, el 3-0 dels primers 90 minuts va donar pas a una pròrroga que es va decidir amb dos gols pràcticament seguits, Pavlyuchenko primer i Dafoe després aprofitant l'ensorrada psicològica dels locals que veien com se'ls hi escapava la final. El matagegants de l'edició d'enguany de la Carling quedava eliminat: 4-1 anada i 3-2 tornada; 6-4 resultat global favorable al Tottenham.

Per saber més:

L'anàlisi d'un especialista en futbol internacional

Els gols del matx

L'Everton fa líder el Manchester

Allò de que els partits duren 90 minuts deu ser un dels tòpics més repetits en el món del futbol, i també un dels aspectes que fa més atractiu aquest esport. Vegem, si no, la darrera jornada dels tres equips capdavanters a la Premier.

A Londres, el Chelsea patia davant el mateix Stoke que havia empatat amb el Liverpool la setmana anterior. Belletti havia empatat el gol de l’equip blanc-i-vermell celebrant-ho amb 7 butifarres a la grada, però el partit s’acabava i Scolari estava més fora que dins. Amb l’arribada del minut 90, però, després d’una jugada tot coratge del Chelsea, la pilota va quedar al límit de l’àrea i Lampard, apareixent com una estampida de búfals, va xutar amb l’esquerra. El míssil va colar-se entre una selva de cames, el Chelsea no perdia terreny i Scolari guanyava temps. 2-1

El Manchester United visitava a la mateixa hora del dissabte el Bolton amb l’objectiu de posar-se líders provisionals. Amb l’arribada del minut 90, però, el marcador era el mateix que a l’inici i ambdós equips cercaven el gol de la victòria. va haver de ser Tévez, protagonista de rumors de trasllat darrerament, qui deixés el remat fet a Bervatov. 0-1 ranci i líders en aquell instant.

Faltava el derbi de la ciutat dels Beatles, un dels grans clàssics de la Premier, que es va jugar ahir dilluns. El Liverpool rebia l’Everton amb l’obligació de guanyar per no compartir liderat amb el Manchester United. Sorprengué Benítez deixant fora de l’onze Mascherano per endarrerir Gerrard i jugar amb dos davanters, Keane i Torres amb Kuyt i Riera a les bandes. Sense l’argentí al camp i Xabi Alonso vigilat, el Liverpool va perdre control sobre el partit, que s’esvalotà ràpidament. La primera part va ser tot joc directe sense més pauses que les produïdes per les patades d’algun migcampista accelerat.

Aguantant bé les empentes del Liverpool, l’Everton demostrava per què duia 5 partits sense encaixar gols i puntualment anava arribant a l’àrea red amb tres o quatre homes. Tot i l’empenta tofee, va ser Gerrard qui va marcar el primer gol amb una de les seves canonades de llarga distància. El gol venia després d’un penal no assenyalat d’Skrtel a Anichebe quan encarava Reina.

Retirats els davanters per posar més ciment al mig del camp, el Liverpool va centrar-se en adormir el partir, però l’Everton va seguir apretant. Al minut 86, Arteta treia una falta i Cahill, el més baixet de tots, pentinava a gol esmunyint-se entre les grues del Liverpool.
1-1, els hooligans de l’Everton més contents que ningú i el Liverpool co-lider amb un partit més.

Video: En el primer gol podem destacar com Torres s'endú tres defensors a l'esquerra, deixant tot un passadís a l'entrada de Gerrard des de darrere. En el segon és interessant el bloqueig involuntari que Hyppia, central del Liverpool, li fa a Cahill.

El detall: Durant bona part de la segona meitat va estar nevant sense acabar de cuallar a la gespa. Com marca la tradició a Anglaterra, cap dels jugadors (a excepció dels porters) que va estar al camp va dur guants per protegir les mans del fred.

Stoke City - Liverpool FC

Stoke City 0 - 0 Liverpool FC
Britannia Stadium

Àrbitre : Lee Mason

El passat cap de setmana, l'actual líder no va poder passar de l'empat a zero en un partit a domicili contra l'Stoke City. El joc dels locals marcat per l'accent defensiu els allunya momentàniament de la zona de descens.

Al Liverpool, li va faltar efectivitat en atac. Durant la primera part, els reds van tenir l'oportunitat d'avançar-se en el marcador amb un gol anul·lat de Ryan Shawcross amb assistència d'Etherington.

L'entrada al camp de Fernando Torres al minut 60 no va ser suficient per obtenir els tres punts de la victòria. D'aquesta manera el Liverpool FC suma 46 punts mantenint momentàniament el lideratge, tot i així el Manchester United podria situar-se al capdavant de la classificació si guanya els tres partits atrassats.

http://www.youtube.com/watch?v=JHk0XelbN34&NR=1

Manchester United - Chelsea

Les jugades d'estratègia a pilota parada van condemnar ahir un Chelsea tou davant un Manchester United més agresiu i decidit en el partit més destacat del Super Sunday anglès.

Després de l'empat del Liverpool davant el fluix Stoke City, els dos perseguidors tenien l'oportunitat d'acostar-se al líder. Amb cinc suplents habituals a l'alineació (Neville, Evans, Giggs, Park i Fletcher), el Manchester va sortir enfortit del matx perquè va contenir bé un inici poderós del Chelsea i va estar més encertat en atac, marcant el primer gol en el descompte de la primera part gràcies a un cop de cap de Vidic a la sortida d'un corner.

Amb la represa, Scolari va sacrificar la superioritat que tenia el mig del camp amb Deco per col·locar Anelka al costat de Drogba, però la parella va tornar a fracassar: Drogba encara no està bé físicament i Anelka no troba prous espais jugant al seu costat. Sigui com sigui, els centrals del Manchester van demostrar perquè només han rebut 4 gols a Old Trafford aquesta temporada.

Amb el resultat a favor, el Manchester es va dedicar a madurar el partit concedint-li possessions estèrils al Chelsea, que no trobava forats per on entrar, per sortir com bales a la contra. En una d'aquests contraatacs, Evra va rebre de Ronaldo, ben anulat per Bosingwa fins aleshores, l'interior del Chelsea, Cole, no el va seguir, i la seva centrada la va rematar Rooney quan semblava que el defensor tenia tot al seu favor. Sense haver arribat gaire el Manchester ja comptava dos gols.

Des d'aleshores, i amb el canvi de Belletti per Bosingwa, Cristiano Ronaldo va donar-se el festí de floritures que fins aleshres no s'havia pogut permetre. El gol final ve d'una falta que li fan i que xuta sec al primer pal, Vidic bloqueja Terry i Berbatov encerta a rematar.

Després d'aquest partit, el Chelsea va certificar que està començant a desinflar-se després d'un inici de temporada molt prometedor i el Manchester United, que havia començat més fluix, es col·loca a 5 punts del líder amb dos partits menys. Benítez s'haurà de començar a preocupar del seu equip enlloc de mirar què diu o deixa de dir Ferguson.

Més informació al blog de l'especialista Axel Torres.