La previa dels octaus: dimecres

Chelsea - Juventus

Si ahir l'Arsenal - Roma era el partit dels romàntics caiguts, potser el partit de Londres d'avui ha de ser el dels rudes obrers. Arriben els dos equips més animats i recuperant alguns jugadors que van estar de baixa recentment. Ranieri, entrenador bianconero, torna a Stamford Bridge cinc anys després que fos el primer entrenador de l'era Abramovitx, i ho fa amb un bloc sòlid que ja va sorprendre el real Madrid al Bernabeu. El retorn de Buffon, un dels porters més determinats del món, oferirà més seguretat a la defensa i regalarà un duel amb Cech entre dos dels millors porters del món actualmet. A la defensa, Chielini, la darrera gran aparició a Itàlia, se les veurà amb un Anelka que ha recuperat el gol i un Drogba que acostuma a fer grans partits a la Champions.

Al mig del camp el Chelsea reuneix força, talent i experiència amb Deco, Mikel, Lampard enfront de Poulsen, Tiago (un altre ex de la Juve) i Sissoko. La sorpresa de la Juve podrà estar en el jove mitjapunta Giovinco, que segurament tindrà minuts si el partit arriba igualat al final. Els duvtes de Ranieri estan al davant, on se li multimpliquen les opcions: Del Piero sempre apareix en les grans ocaions, Iaquinta pot trencar per velocitat a l'esquena de Terry, Amauri ofereix potència i està en ratxa i Trezeguet marca sempre.

Reial Madrid - Liverpool

El duel entre els millors palmarès del campionat (9 contra 5, el Milan en té 7 però està a la UEFA) té el morbo de la visita de Torres al Bernabeu. Benítez i Ramos són grans estrategues en aquest tipus d'eliminatòries i tot fa preveure un partit amb gran riquesa tàctica. El Liverpool podrà alinear el seu trident del mig del camp, amb Mascherano escombrant, Alonso ordenant i Gerrard percutint a la mitjapunta mentre que el Madrid també presentarà l'equip de gala.

Els dubtes entre els reds apareixen a la defensa, ja que un dels seus millors centrals, Agger, no pot jugar, lesionat, i Robben actua al seu flanc esquerre, el més dèbil defensivament, amb Fabio Aurelio i Dossena. La solució més probable és que Arbeloa, lateral dret, passi a tapar Robben, que també juga a cama canviada, com ja va fer Benítez per aturar Messi fa dos anys. La forma com Benítez solucioni el puzzle sense descuidar el centre de la defensa, per on circularan Higuaïn i Raúl, determinarà les opcions en atac del Madrid.

A l'altra banda del camp, la millor d'arma del Liverpool, Torres, s'haurà d'enfrontar a la velocitat de Pepe quan caigui pel seu costat, de manera que es probable que Ramos cerqui fer jugar el Niño a la dreta de l'atac red per aprofitar la lentitud de Cannavaro i Heinze.

L'ascens d'O'Neill

La darrera jornada ens ha deixat una destitució, la del tècnic del Chelsea Felipe Scolari, i una notícia que venia mastegant-se de fa setmanes: l'Aston Villa és tercer i ara la feina serà dels dos gegants londinencs, l'Arsenal i el Chelsea, per derrocar un nou actor principal.

A la cursa pel liderat, mentrestant, el Manchester segueix abonat a la victòria mínima i sense reservar suplents va ser capaç de superar el mateix West Ham que fa una setmana havia aguantat l'empenta de l'Arsenal. L'italià Zola, que ha estat un dels millors jugadors de la Premier a la darrera dècada, ha muntat una defensa de ferro que li permetrà a l'equip guanyar posicions a la lliga però que va resultar insuficient contra una genialitat de Giggs.


La millora de l'Aston Villa es demostra en els sis jugadors que aporta l'equip a la llista de la selecció que demà dimecres s'enfronta a Espanya a Sevilla:

• El migcentre Gareth Barry, que aprofitarà l'absència de Gerrard, lesionat, i que previsiblement estarà acompanyat de Carrick (United) i Lampard (Chelsea) en una medular de força, classe i arribada.
• Luke Young, lateral que previsiblement començarà a la banqueta.
• James Milner, migcampista que debutaria amb els pross després de dotzenes de partits amb la sub-21.
• Ashley Young, un dels jugadors més en forma de la primera volta de la Premier, possiblement la millor arma que tindrà la selecció a Sevilla.
• Gabriel Agbonlahor, el davanter centre, que ha recuperat recentment l'olfacte golejador i que, amb les dades a la mà, hauria d'ocupar el 9 davant Espanya.
• Emile Heskey, el veterà i corpulent davanter, recuperat per als equips de nivell després d'uns anys de mediocritat.

Possiblement les baixes sorprenents siguin les absències de Carraguer, el central del Liverpool, i Lennon, l'extrem del Tottenham que, tot i no estar en la seva millor forma, segueix essent superior a l'atacant del West Ham Carlton Cole.

Tres grans canvis

Es tanca el mercat d'hivern a la Premier i trobem dues sorpreses i un desenllaç d'una història que ja durava massa.

Keane, el retorn del fill pròdig

Aquest estiu Keane abandonava el Tottenham per anar-se'n al Liverpool a canvi de 24 milions. L'irlandès arribava a l'equip de Benítez per donar-li descans a Torres, ja que en un sistema amb un únic punta no hi cabien els dos. El resultat ha estat exageradament decebedor: Robbie Keane estava cridat a aportar gols i treball i la realitat és que ha ofert escassos minuts i de poca qualitat. Així, pocs mesos després de desfer les maletes torna a White Hart Lane, on podria formar parella amb Pavylutxenko i comptarà amb la companyia de dues incorporacions més: l'altre gran fitxatge de l'equip i home més desitjat del mercat d'hivern, Wilson Palacios, i el veloç Jermaine Defoe, que també retorna a Londres després d'una temporada fora.


Així, Redknapp tindrà a la seva disposició una de les millors col·leccions de davanters del campionat a les que, segons els rumors, podria afegir-s'hi un altre 9 que sortiria d'aquests tres: Adriano, Crespo o Fred. Aquesta moviments confirmen el potencial econòmic de l'entitat, que ja va fer un gran dispendi l'estiu, i la voluntat de remuntar una primera volta lamentable. El problema és que Defoe i Keane venen a substituir l'actual parella de davanters formada per Bent i Pavylutxenko, que eren els dos jugadors que estaven funcionant millor a l'equip.

Quaresma, l'incògnita

Presentat com el gran fitxatge de l'Inter de Mourinho aquest mateix estiu, el portuguès Ricardo Quaresma ha fracassat i s'ha vist obligat a marxar-se cedir a un Chelsea igualment deprimit. Sobta que l'Inter, un equip encara viu en totes les competicions, deixi anar un dels jugadors de més prestigi a la seva actual plantilla sense treure'n un profit econòmic a qui pot ser un futur rival a la Champions. Quant al Chelsea, la incorporació de l'extrem pot servir de revulsiu una vegada que el mateix Scolari reconegués que la Premier ja era qüestió de dos referint-se al Liverpool i el Manchester després de la derrota enfront els primers.

Segurament Quaresma podrà refrescar les bandes ofensives dels blues, el que suposa acabar amb el debat sobre la compatibilitat entre Anelka i Drogba: jugarà un dels dos flanquejat per dos extrems (Malouda, Kalou o Quaresma). L'arribada del portuguès s'hauria vist precipitada per la greu lesió de Joe Cole i d'aquesta manera es dedueix que l'equip no s'el quedarà quan acabi la temporada a no ser que el seu rendiment fos extraordinari.

Més enllà de Quaresma, el que serà els millors fitxatges del Chelsea segurament són els jugadors que tornen de lesió: Drogba ha tornat d'hora i encara ha d'arrencar, mentre que el ghanès Michael Essien està en camí.

Arshavin, el culebrot

Cinc vegades van dir que estava fet i cinc vegades es va desmentir fins al punt que poques hores abans del tancament del plaç de fitxatges Andrei arshavin encara no era jugador de l'Arsenal. Finalment, els gunners han pagat 17 milions d'euros per finiquitar el que ha estat el major culebrot de l'hivern.Amb Arshavin la Premier guanya un dels millors jugadors de l'any passat i l'Arsenal un jugador desequilibrant, un geni de la combinació i la creació d'espais. Està per veure on col·locarà Wenger el geni rus, ja que és a la mitja punta on l'Arsenal està més ben nodrit, amb Nasri, Van Persie, Vela, Denilson i els lesionats Cesc i Rossicky. Els rumors apuntaven cap a la incorporació de Veloso i possiblement l'estat de l'equip demanda més un tap defensiu al mig del camp que un nou artista, però als Emirates no hi ha prou diners, entrenadors i aficionats ho saben i ara el que toca és esperar si l'espera ha valgut la pena i si Arshavin mereix tot el batibull que ha provocat.

La resta de fitxatges, aquí.

Manchester United - Chelsea

Les jugades d'estratègia a pilota parada van condemnar ahir un Chelsea tou davant un Manchester United més agresiu i decidit en el partit més destacat del Super Sunday anglès.

Després de l'empat del Liverpool davant el fluix Stoke City, els dos perseguidors tenien l'oportunitat d'acostar-se al líder. Amb cinc suplents habituals a l'alineació (Neville, Evans, Giggs, Park i Fletcher), el Manchester va sortir enfortit del matx perquè va contenir bé un inici poderós del Chelsea i va estar més encertat en atac, marcant el primer gol en el descompte de la primera part gràcies a un cop de cap de Vidic a la sortida d'un corner.

Amb la represa, Scolari va sacrificar la superioritat que tenia el mig del camp amb Deco per col·locar Anelka al costat de Drogba, però la parella va tornar a fracassar: Drogba encara no està bé físicament i Anelka no troba prous espais jugant al seu costat. Sigui com sigui, els centrals del Manchester van demostrar perquè només han rebut 4 gols a Old Trafford aquesta temporada.

Amb el resultat a favor, el Manchester es va dedicar a madurar el partit concedint-li possessions estèrils al Chelsea, que no trobava forats per on entrar, per sortir com bales a la contra. En una d'aquests contraatacs, Evra va rebre de Ronaldo, ben anulat per Bosingwa fins aleshores, l'interior del Chelsea, Cole, no el va seguir, i la seva centrada la va rematar Rooney quan semblava que el defensor tenia tot al seu favor. Sense haver arribat gaire el Manchester ja comptava dos gols.

Des d'aleshores, i amb el canvi de Belletti per Bosingwa, Cristiano Ronaldo va donar-se el festí de floritures que fins aleshres no s'havia pogut permetre. El gol final ve d'una falta que li fan i que xuta sec al primer pal, Vidic bloqueja Terry i Berbatov encerta a rematar.

Després d'aquest partit, el Chelsea va certificar que està començant a desinflar-se després d'un inici de temporada molt prometedor i el Manchester United, que havia començat més fluix, es col·loca a 5 punts del líder amb dos partits menys. Benítez s'haurà de començar a preocupar del seu equip enlloc de mirar què diu o deixa de dir Ferguson.

Més informació al blog de l'especialista Axel Torres.