Matt Le Tissier

El geni gandul que mai va abandonar Southampton.

Que un jugador de de futbol mengés cada dia un plat d'hamburgueses amb patates fregides no era un fet excepcional a Anglaterra abans de l'arribada d'Arsène Wenger a l'Arsenal a mitjans dels anys 90. Fins aleshores no era extrany que els jugadors s'atipessin de mongetes dues hores abans d'un partit o s'obrissin llaunes de cervesa al vestuari durant el temps de descans.

El que no era habitual fa una dècada o fa dues, com ara, era que els grans jugadors estiguessin als equips pobres. El significat dels colors, sobretot als modestos, perdia valor enfront els diners, i la fidelitat a un equip s'esfumava quan a l'altre plat de la balança s'hi col·locava la possibilitat d'optar per títols o afegir un zero a la dreta del salari. Matt Le Tissier va ser un jugador de futbol a finals dels vuitanta i principis dels noranta. Com és normal, menjava un plat d'hamburgueses amb patates cada dia, perdia la forma contínuament i repetia contínuament que no li preocupava el seu estat físic. També va ser un dels millors jugadors del seu temps, però pocs el coneixen fora de les Illes, ja que va passar-se tota la seva carrera a les files del Southampton, el que seria equivalent al Valladolid d'Espanya.

Le Tissier va jugar més de 500 partits domèstics i va passar dels 200 gols, inclosos 49 de penal sobre 50 llançaments, un rècord. El dia que va fallar, extrany com era el personatge, va córrer a felicitar Mark Crossley, el porter del Forest, l'únic que li va aturar mai un penal. Algun d'aquests 200 gols han estat considerats obres d'art a Anglaterra però rarament van sortir d'allà per no anar firmades per les samarretes mítiques de l'època. Le Tissier, però, ha deixat per la història la típica jugada seva consistent a elevar la pilota per rematar-la a l'aire amb potència. Pocs més ho han repetit. Ningú amb la seva assiduïtat.

El nostre home, sobra dir-ho, va ser repetidament temptat pel Chelsea, el Milan i el Tottenham entre d'altres, però mai va voler contestar a les trucades. Ell era "le God" a la grada de The Dell del Southampton i no necessitava ser més gran del que era entre els seus.

Enllaços:

Gol de Le Tissier al Newcastle, amb control de taló, dos barrets als defenses i una definició que sorprèn tothom.