La previa dels octaus: dimecres

Chelsea - Juventus

Si ahir l'Arsenal - Roma era el partit dels romàntics caiguts, potser el partit de Londres d'avui ha de ser el dels rudes obrers. Arriben els dos equips més animats i recuperant alguns jugadors que van estar de baixa recentment. Ranieri, entrenador bianconero, torna a Stamford Bridge cinc anys després que fos el primer entrenador de l'era Abramovitx, i ho fa amb un bloc sòlid que ja va sorprendre el real Madrid al Bernabeu. El retorn de Buffon, un dels porters més determinats del món, oferirà més seguretat a la defensa i regalarà un duel amb Cech entre dos dels millors porters del món actualmet. A la defensa, Chielini, la darrera gran aparició a Itàlia, se les veurà amb un Anelka que ha recuperat el gol i un Drogba que acostuma a fer grans partits a la Champions.

Al mig del camp el Chelsea reuneix força, talent i experiència amb Deco, Mikel, Lampard enfront de Poulsen, Tiago (un altre ex de la Juve) i Sissoko. La sorpresa de la Juve podrà estar en el jove mitjapunta Giovinco, que segurament tindrà minuts si el partit arriba igualat al final. Els duvtes de Ranieri estan al davant, on se li multimpliquen les opcions: Del Piero sempre apareix en les grans ocaions, Iaquinta pot trencar per velocitat a l'esquena de Terry, Amauri ofereix potència i està en ratxa i Trezeguet marca sempre.

Reial Madrid - Liverpool

El duel entre els millors palmarès del campionat (9 contra 5, el Milan en té 7 però està a la UEFA) té el morbo de la visita de Torres al Bernabeu. Benítez i Ramos són grans estrategues en aquest tipus d'eliminatòries i tot fa preveure un partit amb gran riquesa tàctica. El Liverpool podrà alinear el seu trident del mig del camp, amb Mascherano escombrant, Alonso ordenant i Gerrard percutint a la mitjapunta mentre que el Madrid també presentarà l'equip de gala.

Els dubtes entre els reds apareixen a la defensa, ja que un dels seus millors centrals, Agger, no pot jugar, lesionat, i Robben actua al seu flanc esquerre, el més dèbil defensivament, amb Fabio Aurelio i Dossena. La solució més probable és que Arbeloa, lateral dret, passi a tapar Robben, que també juga a cama canviada, com ja va fer Benítez per aturar Messi fa dos anys. La forma com Benítez solucioni el puzzle sense descuidar el centre de la defensa, per on circularan Higuaïn i Raúl, determinarà les opcions en atac del Madrid.

A l'altra banda del camp, la millor d'arma del Liverpool, Torres, s'haurà d'enfrontar a la velocitat de Pepe quan caigui pel seu costat, de manera que es probable que Ramos cerqui fer jugar el Niño a la dreta de l'atac red per aprofitar la lentitud de Cannavaro i Heinze.

La prèvia dels octaus de la Champions

La jornada de la Premier en la vigília dels octaus de la Champions ens deixa ampliada la diferència en el liderat amb l'empat del Liverpool contra el Manchester City i la victòria dels red devils, el debut amb victòria de Hiddink a la banqueta del Chelsea contra el Villa i un nou empat de l'Arsenal, que ja porta tres jornades sense marcar.

Amb la lliga gairebé en poder del Manchester, Anglaterra mira Europa per tornar a ser la potència dominant. Hi haurà triple enfrontament italo-anglès i el Liverpool i el Madrid reviuran un duel clàssic de la Champions que es decidirà a Anfield. Aquest és el primer article d'una sèrie de dos a mode de prèvia dels quatre enfrontaments amb equips anglesos implicats.

Els duels de dimarts:

Inter de Milà - Manchester

Partit igualat entre els líders de les lligues italiana i anglesa. L'Inter de Milà, dominant a Itàlia però insignificant a Europa des de fa anys, espera que l'arribada de Mourinho li retorni el prestigi perdut eliminant un Manchester sòlid que s'ha recuperat d'un inici de temporada irregular. A San Siro segurament veurem un partit dens on les defenses provaran d'inutilitzar les formidables armes dels rivals.

Així, el Manchester es posarà el tratge d'obrer que li va donar bons rèdits l'any passat i confiarà en que alguna de les seves bales doni en el blanc. L'Inter, d'altra banda, està més obligat a atacar per tenir un resultat favorable de cara a la tornada a Old Trafford, i és previsible que Mourinho repeteixi la davantera de les darreres jornades amb Adriano i Ibrahimovic per atacar una defensa que no comptarà amb Vidic, sancionat.

Inter: Julio Cesar; Maicon - Cordova - Chivu - Santon; Muntari - Cambiasso - Zannetti - Stankovic; Adriano - Ibrahimovic.

Manchester: Van der Sar; Brown (o Da Silva) - Ferdinand - Evans - Evra; Scholes - Carrick - Park - Rooney; Cristiano Ronaldo - Berbatov.

Arsenal - Roma

L'Emirates viurà aquesta nit el duel dels romàntics caiguts. Dos equips de capital, Londres i Roma, que porten anys apostant pel bon joc sense resultats especialment destacables i que enguany s'han despenjat de les classificacions nacionals. L'Arsenal presentarà un equip farcit de baixes ofensives (Rossiky, Eduardo, Walcott, Cesc i Adebayor, a més de l'inhabilitat Arshavin) que provarà de trencar l mala ratxa golejadora que arrossega darrerament. Enfront, una Roma que ataca de forma molt semblent, pegant sense ser-hi, on les posicions fixades no existeixen i l'aprofitament d'espais i la combinació són l'arma per sorprendre. La principal amenaça de la Roma vista l'irregularitat de Totti és la bona forma de Baptista. A la medular, Nasri tindrà el seu primer gran desafiament a Europa amb la presència de l'imperial De Rossi davant.


L'única baixa destacable a la Roma és la del lateral Cicinho, lesionat.

Arsenal: Almunia, Sagna - Touré - Gallas - Clichy; Song - Diaby - Nasri - Denilson; Van Persie - Bendtner

Roma: Doni; Motta - Juan - Mexès - Riise; Tonnetto - De Rossi - Aquilani - Taddei; Totti - Baptista

Matt Le Tissier

El geni gandul que mai va abandonar Southampton.

Que un jugador de de futbol mengés cada dia un plat d'hamburgueses amb patates fregides no era un fet excepcional a Anglaterra abans de l'arribada d'Arsène Wenger a l'Arsenal a mitjans dels anys 90. Fins aleshores no era extrany que els jugadors s'atipessin de mongetes dues hores abans d'un partit o s'obrissin llaunes de cervesa al vestuari durant el temps de descans.

El que no era habitual fa una dècada o fa dues, com ara, era que els grans jugadors estiguessin als equips pobres. El significat dels colors, sobretot als modestos, perdia valor enfront els diners, i la fidelitat a un equip s'esfumava quan a l'altre plat de la balança s'hi col·locava la possibilitat d'optar per títols o afegir un zero a la dreta del salari. Matt Le Tissier va ser un jugador de futbol a finals dels vuitanta i principis dels noranta. Com és normal, menjava un plat d'hamburgueses amb patates cada dia, perdia la forma contínuament i repetia contínuament que no li preocupava el seu estat físic. També va ser un dels millors jugadors del seu temps, però pocs el coneixen fora de les Illes, ja que va passar-se tota la seva carrera a les files del Southampton, el que seria equivalent al Valladolid d'Espanya.

Le Tissier va jugar més de 500 partits domèstics i va passar dels 200 gols, inclosos 49 de penal sobre 50 llançaments, un rècord. El dia que va fallar, extrany com era el personatge, va córrer a felicitar Mark Crossley, el porter del Forest, l'únic que li va aturar mai un penal. Algun d'aquests 200 gols han estat considerats obres d'art a Anglaterra però rarament van sortir d'allà per no anar firmades per les samarretes mítiques de l'època. Le Tissier, però, ha deixat per la història la típica jugada seva consistent a elevar la pilota per rematar-la a l'aire amb potència. Pocs més ho han repetit. Ningú amb la seva assiduïtat.

El nostre home, sobra dir-ho, va ser repetidament temptat pel Chelsea, el Milan i el Tottenham entre d'altres, però mai va voler contestar a les trucades. Ell era "le God" a la grada de The Dell del Southampton i no necessitava ser més gran del que era entre els seus.

Enllaços:

Gol de Le Tissier al Newcastle, amb control de taló, dos barrets als defenses i una definició que sorprèn tothom.

L'ascens d'O'Neill

La darrera jornada ens ha deixat una destitució, la del tècnic del Chelsea Felipe Scolari, i una notícia que venia mastegant-se de fa setmanes: l'Aston Villa és tercer i ara la feina serà dels dos gegants londinencs, l'Arsenal i el Chelsea, per derrocar un nou actor principal.

A la cursa pel liderat, mentrestant, el Manchester segueix abonat a la victòria mínima i sense reservar suplents va ser capaç de superar el mateix West Ham que fa una setmana havia aguantat l'empenta de l'Arsenal. L'italià Zola, que ha estat un dels millors jugadors de la Premier a la darrera dècada, ha muntat una defensa de ferro que li permetrà a l'equip guanyar posicions a la lliga però que va resultar insuficient contra una genialitat de Giggs.


La millora de l'Aston Villa es demostra en els sis jugadors que aporta l'equip a la llista de la selecció que demà dimecres s'enfronta a Espanya a Sevilla:

• El migcentre Gareth Barry, que aprofitarà l'absència de Gerrard, lesionat, i que previsiblement estarà acompanyat de Carrick (United) i Lampard (Chelsea) en una medular de força, classe i arribada.
• Luke Young, lateral que previsiblement començarà a la banqueta.
• James Milner, migcampista que debutaria amb els pross després de dotzenes de partits amb la sub-21.
• Ashley Young, un dels jugadors més en forma de la primera volta de la Premier, possiblement la millor arma que tindrà la selecció a Sevilla.
• Gabriel Agbonlahor, el davanter centre, que ha recuperat recentment l'olfacte golejador i que, amb les dades a la mà, hauria d'ocupar el 9 davant Espanya.
• Emile Heskey, el veterà i corpulent davanter, recuperat per als equips de nivell després d'uns anys de mediocritat.

Possiblement les baixes sorprenents siguin les absències de Carraguer, el central del Liverpool, i Lennon, l'extrem del Tottenham que, tot i no estar en la seva millor forma, segueix essent superior a l'atacant del West Ham Carlton Cole.

Tres grans canvis

Es tanca el mercat d'hivern a la Premier i trobem dues sorpreses i un desenllaç d'una història que ja durava massa.

Keane, el retorn del fill pròdig

Aquest estiu Keane abandonava el Tottenham per anar-se'n al Liverpool a canvi de 24 milions. L'irlandès arribava a l'equip de Benítez per donar-li descans a Torres, ja que en un sistema amb un únic punta no hi cabien els dos. El resultat ha estat exageradament decebedor: Robbie Keane estava cridat a aportar gols i treball i la realitat és que ha ofert escassos minuts i de poca qualitat. Així, pocs mesos després de desfer les maletes torna a White Hart Lane, on podria formar parella amb Pavylutxenko i comptarà amb la companyia de dues incorporacions més: l'altre gran fitxatge de l'equip i home més desitjat del mercat d'hivern, Wilson Palacios, i el veloç Jermaine Defoe, que també retorna a Londres després d'una temporada fora.


Així, Redknapp tindrà a la seva disposició una de les millors col·leccions de davanters del campionat a les que, segons els rumors, podria afegir-s'hi un altre 9 que sortiria d'aquests tres: Adriano, Crespo o Fred. Aquesta moviments confirmen el potencial econòmic de l'entitat, que ja va fer un gran dispendi l'estiu, i la voluntat de remuntar una primera volta lamentable. El problema és que Defoe i Keane venen a substituir l'actual parella de davanters formada per Bent i Pavylutxenko, que eren els dos jugadors que estaven funcionant millor a l'equip.

Quaresma, l'incògnita

Presentat com el gran fitxatge de l'Inter de Mourinho aquest mateix estiu, el portuguès Ricardo Quaresma ha fracassat i s'ha vist obligat a marxar-se cedir a un Chelsea igualment deprimit. Sobta que l'Inter, un equip encara viu en totes les competicions, deixi anar un dels jugadors de més prestigi a la seva actual plantilla sense treure'n un profit econòmic a qui pot ser un futur rival a la Champions. Quant al Chelsea, la incorporació de l'extrem pot servir de revulsiu una vegada que el mateix Scolari reconegués que la Premier ja era qüestió de dos referint-se al Liverpool i el Manchester després de la derrota enfront els primers.

Segurament Quaresma podrà refrescar les bandes ofensives dels blues, el que suposa acabar amb el debat sobre la compatibilitat entre Anelka i Drogba: jugarà un dels dos flanquejat per dos extrems (Malouda, Kalou o Quaresma). L'arribada del portuguès s'hauria vist precipitada per la greu lesió de Joe Cole i d'aquesta manera es dedueix que l'equip no s'el quedarà quan acabi la temporada a no ser que el seu rendiment fos extraordinari.

Més enllà de Quaresma, el que serà els millors fitxatges del Chelsea segurament són els jugadors que tornen de lesió: Drogba ha tornat d'hora i encara ha d'arrencar, mentre que el ghanès Michael Essien està en camí.

Arshavin, el culebrot

Cinc vegades van dir que estava fet i cinc vegades es va desmentir fins al punt que poques hores abans del tancament del plaç de fitxatges Andrei arshavin encara no era jugador de l'Arsenal. Finalment, els gunners han pagat 17 milions d'euros per finiquitar el que ha estat el major culebrot de l'hivern.Amb Arshavin la Premier guanya un dels millors jugadors de l'any passat i l'Arsenal un jugador desequilibrant, un geni de la combinació i la creació d'espais. Està per veure on col·locarà Wenger el geni rus, ja que és a la mitja punta on l'Arsenal està més ben nodrit, amb Nasri, Van Persie, Vela, Denilson i els lesionats Cesc i Rossicky. Els rumors apuntaven cap a la incorporació de Veloso i possiblement l'estat de l'equip demanda més un tap defensiu al mig del camp que un nou artista, però als Emirates no hi ha prou diners, entrenadors i aficionats ho saben i ara el que toca és esperar si l'espera ha valgut la pena i si Arshavin mereix tot el batibull que ha provocat.

La resta de fitxatges, aquí.